Vida simple, minimalisme i sostenibilitat

Minimalisme és viure una vida menys plena de coses, i més plena de significat

Viure de forma més senzilla o simple, no significa viure una vida pobra, sinó tot al contrari. És viure una vida plena d’experiències i de significat. La diferència principal està en que no necessites tantes coses per fer-ho. La felicitat no gira al voltant de comprar o necessitar coses noves. Sinó en, simplement, viure i gaudir de cada moment amb el que ja tens.

MINIMALISME I SOSTENIBILITAT ESTAN RELACIONATS

En un món que ens convida al consum constant i sense pensar, viure de forma simple i minimalista significa rebutjar aquesta invitació i passar a consumir de manera més conscient i responsable. Però gaudint la vida igual o més!

Fa anys ni tan sols em plantejava aquestes coses, sincerament. Portava un estil de vida d’acord amb les normes socials de consum. Acostumava a comprar sense pensar i perquè «tocava», com per Nadal, per exemple, i de vegades sortia a comprar qualsevol cosa de roba quan tenia un dia dolent per aixecar l’ànim (com se sol fer). Tot i això, l’endemà les coses seguien igual, la cartera més buida i la casa més plena de trastos i coses innecessàries.

D’un temps ençà, i després de moltes reflexions i canvis personals, crec que necessitem seriosament simplificar, i ser més minimalistes. No només perquè el consum irresponsable no ens fa més feliços, sinó perquè ens fa responsables de l’esgotament de recursos, la contaminació, el canvi climàtic, els abocaments, l’increment d’escombraries, el maltractament animal, l’explotació laboral, i tantes coses més…

Si realment volem un món millor, no només a nivell ambiental sinó pel que fa a drets humans, el canvi passa per un consum més responsable. I el minimalisme proposa precisament això.

I TAMBÉ TRACTA D’ACTITUD INTERIOR

Però viure de manera senzilla no fa referència només a allò material, per mi hi ha d’haver alguna cosa més.

Penso que viure de manera simple i conscient, implica també cultivar una actitud interior de senzillesa. Té a veure amb tenir una ment senzilla i actuar de manera senzilla. M’explico: és procurar no rumiar les coses innecessàriament, donant-li voltes sense parar. Deixar-les estar encara que no m’agradin i conviure amb elles encara que senti que m’han fastiguejat el dia. Intento deixar reposar el que ha passat en silenci sense queixar-me’n constantment. Quan reposo les coses s’acaba formant un pòsit de tranquil·litat.

Actuar de manera senzilla és procurar no resistir-se a res ni rebel·lar-se davant de res. ACCEPATR. Intentar deixar de gastar energia i esforç en pretendre que les coses siguin diferents de com són. Però això té truc perquè va en doble direcció. Si no pretenc que les persones siguin diferents de com són, tampoc jo em forçaré a ser diferent de com sóc per agradar als altres, així tinc dret a allunyar-me d’aquelles persones que em fan mal.

Encara que segueixin venint problemes a la meva vida, sense jo buscar-los, això no vol dir que no pugui viure amb consciència, senzilles i simplicitat… al final és la meva actitud la que ho fa possible.

Tu què n’opines?