Vivint des de l’essència

Aquest projecte va començar per la necessitat de compartir el meu procés de canvi i transformació, les meves ganes de créixer i evolucionar. Els meus tres fills van ser la palanca per iniciar aquest canvi i començar a fer petits passos cap a l’estil de vida que anhelava viure. En el camí he descobert que l’autoconeixement i l’amor són la base que han de sostenir qualsevol procés, i les meves eines imprescindibles, el contacte amb la natura, el ioga i la meditació. 

LA MEVA HISTÒRIA

La meva història és com la de tantes dones a qui la maternitat els revela la seva essència i les transforma. I no hi ha marxa enrere.

Vaig ser mare per primer cop als 29 anys. Jo no n’era conscient, però havia entrat a la roda… i començava el xou! El xou de les compres – roba, accessoris, peluixos, llençols, mantetes de joc, mòbils decoratius, estimulació, càmeres de vídeo vigilància, llitets, cotxets, i un llarg etcètera– dels consells, de la informació, de les pors i les opcions. Tenir un fill t’obliga a posar el fre, sí o sí. Tot canvia. Mica en mica me’n vaig anar adonant que quan tens un bebé 100% dependent de tu, poc importen els accessoris i el què et digui la resta del món, perquè ell et necessita a tu, el teu cos, la teva presència, la teva ESSÈNCIA. I vaig començar a ser conscient que quan et despulles de tot allò material, de tot allò superflu, arribes a connectar-te amb tu i amb el teu fill, i a posar presència.

Des de llavors vaig investigar, vaig llegir i formar-me en temes de criança respectuosa, embaràs conscient, part natural i educació lliure. Perquè la maternitat és un aprenentatge continu, que sempre et transporta al millor al pitjor de tu mateixa, als teus dimonis, a les teves pors, a les teves contradiccions, però alhora, si saps escoltar la teva veu interior, el teu instint mamífer, fa que t’entreguis i que connectis amb L’AMOR amb majúscules.

Quan va arribar el meu segon embaràs, als 33 anys, ja ho tenia del tot clar: donaria al meu segon fill, el part i el naixement que em van robar en la meva primera experiència. Volia una benvinguda càlida i amorosa, sense rellotge, sense presses, amb respecte i deixant fluir el meu cos. Un part a casa somiat i que va acabar de transformar-me i empoderar-me per continuar buscant la manera de viure de manera més natural i senzilla, més connectada amb la meva família i les seves necessitats.

Aleshores ja havia sortit de la roda de les compres d’objectes innecessaris, dels consells de criança gratuïts, fent cas omís als consells tipus  “no l’agafis en braços que s’acostuma” o “deixa’l plorar que et manipula”. Perquè sabia, i sé, que l’única cosa que necessitaven els meus fills era el meu cos, els meus braços i la meva presència. A partir de llavors, m’ho he pres tot amb molta més calma.

I el meu tercer fill, amb 38 anys, encara em va portar més consciència i més AMOR cap a mi i cap a la meva família. Vaig crear un espai diari de pràctica de ioga, on em nodreixo i em prioritzo, on escolto i sento el meu cos i calmo la meva ment. Això em va permetre sentir el meu malestar intern sobre com estava en el terreny professional. I vaig decidir reinventar-me, evolucionar per adaptar-me al que jo necessitava en aquell moment.

Ens vam canviar de casa, vaig iniciar una nova aventura professional per poder viure un estil de vida més simple, més lent, més connectat amb els ritmes de la natura i de la vida, i sobretot, més PRESENT amb la meva família i amb mi mateixa.

Sóc comunicativa en essència, m’apassiona comunicar i connectar amb les persones per ajudar-les.

He simplificat la meva vida al llarg dels anys, he après que es pot viure i treballar d’una altra manera. No ha estat un camí fàcil ni ràpid, però el més important és marcar prioritats, i buscar els teus valors, per viure una vida d’acord amb ells i en equilibri.

Quan frenes i t’escoltes, reconeixes el camí que vols seguir, i ja no pots fer res més que anar-hi i construir la vida que realment vols.

Crec fermament que es viu millor amb MENYS: menys coses, menys desordre, menys compromisos, menys presses. Vivim millor si parem i sabem escoltar les nostres necessitats, nodrint-nos amb aliments reals, menjant saludable i evitant sucres i processats.

No deixis que el ritme del món mani sobre el teu ritme de vida: desaccelera i crea les teves pròpies rutines per arribar al teu equilibri i benestar. Només això et farà ser plenament feliç.